Bé per denúncia de la Inspecció de Treball, bé a resultes de l'acomiadament o cessament, poden sortir a la llum situacions en les quals sota la màscara d'un fals contracte mercantil es troba una veritable relació laboral. L'aprovació del RDL 28/2018, que entre altres mesures inclou un nou tipus d'infracció greu amb la seva corresponent sanció, que pot arribar als 10.000 euros, per a lluitar contra l'ús fraudulent d'aquesta figura per part de les empreses, ens obliga a conèixer més de prop aquestes situacions. Quins criteris utilitzen els tribunals per a determinar si existeix un fals autònom? Us donem algunes claus.
Isabel Desviat.- El passat 29 de desembre es va publicar en el BOE l'RDL 28/2018, que aborda entre altres, determinades mesures que afecten el col·lectiu de treballadors autònoms. La lluita contra l'ús fraudulent de les empreses de la figura del treballador autònom és un dels objectius, perquè s'ha convertit en un dels problemes que en l'àmbit laboral més preocupen.
Així, el Reial decret llei recentment aprovat, en la seva disposició final quarta, modifica el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'ordre social (RDleg. 5/2000, de 4 d'agost), afegint un nou apartat 16 al seu article 22, i considera com a infracció molt greu «Comunicar la baixa en un règim de la Seguretat Social de treballadors per compte d'altri malgrat que continuïn la mateixa activitat laboral o mantinguin idèntica prestació de serveis, servint-se d'un alta indeguda en un règim de treballadors per compte propi. A aquest efecte es considerarà una infracció per cadascun dels treballadors afectats».
Les multes previstes van des d'un mínim de 3.126 euros fins a un màxim de 10.000.
L'article 8.1 de l'Estatut dels Treballadors atribueix a la relació existent entre qui presta un servei retribuït i qui el rep, una presumpció iuris tantum de laboralidad. Per part seva, l'article 1 del ET delimita la relació laboral indicant que la Llei serà aplicable als treballadors que voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte d'altre i dins de l'àmbit d'organització i direcció d'una altra persona, física o jurídica, denominada ocupador o empresari.
La jurisprudència ha posat també de manifest les tres notes definitòries de la relació laboral: «l'alienitat en els resultats, la dependència en la seva realització i la retribució dels serveis».
A aquest efecte, la STS 26 nov. 2012, Rec. 536/2012, ens dóna diverses pistes per a diferenciar una relació mercantil d'una laboral. Així:
- En el contracte d'arrendament de serveis hi ha un intercanvi de prestacions de treball amb una contrapartida, que és la remuneració. En un contracte de treball concorren unes notes específiques que el diferencien de l'anterior, l'alienitat i la dependència. Els contractes escrits amb el mateix contingut poden encobrir una relació laboral o un contracte d'arrendament de serveis. El nom triat per les parts (contracte de treball o arrendament de serveis) no és determinant en la qualificació de la seva veritable naturalesa.
- Cal examinar cada cas concret i totes les circumstàncies concurrents per a constatar si aquestes notes d'alienitat i dependència es dóna o no. Per a això s'acudeix a la tècnica dels indicis.
- La "dependència" és una situació del treballador dins de l'esfera d'organització i disciplina de l'empresa, ja sigui persona física o jurídica
- Les notes més comunes que poden insinuar l'existència de dependència són per exemple, l'assistència al centre de treball de l'ocupador o al lloc designat per l'empresari; la submissió a un horari, l'acompliment personal del treball; la inserció del treballador en l'organització de l'activitat... entre altres.
L'"alienitat" és la cessió anticipada dels fruits del treball que l'empleat cedeix a l'empresari; aquest al seu torn, assumeix l'obligació de pagar el salari amb independència de l'obtenció de beneficis.
- Les notes més comunes que suposen un indici de l'existència d'alienitat són per exemple: la disposició pel treballador dels productes elaborats o els serveis realitzats; el caràcter fix o periòdic de la retribució; el càlcul de la retribució conformement a un criteri que guardi proporció amb l'activitat prestada...
- Doncs bé, malgrat tota aquesta teoria, en moltes ocasions és difícil delimitar si estem davant una relació laboral o no. Caldrà estar a cada cas concret, a les circumstàncies concretes, i, com no, a la prova practicada. La realitat ha de prevaler sobre el que el propi contracte assenyala. Ja sabem que «els contractes són el que són, i no el que les parts diuen que són».
Els casos que podem trobar afecten a tota mena de treballs o activitats. Vegem alguns exemples:
Empleats contractats de forma externa com a autònoms
- Una sentència interessant és la dictada per un Jutjat social l'any passat 2017 (S. Jutjat social de Madrid, de 4 de setembre de 2017), que va condemnar a l'entitat BBVA Renting, empresa que administra i aliena valors mobiliaris i béns immobles, a reconèixer la relació laboral entre dos treballadors, que formalment estaven contractats sota la modalitat de "contracte mercantil de prestació de serveis". El jutjat va considerar acreditat que els empleats estaven sotmesos al poder de direcció de l'empresa, estaven inserits dins de l'organització i direcció de l'ocupador, figuraven en l'organigrama empresarial de tal manera que cap a l'exterior res els diferenciava del personal de plantilla, tenien claus de la nau on treballaven, complien amb el mateix horari que els seus companys, amb idèntiques tasques i quadraven les seves vacances amb ells, amb el vistiplau del superior. Donada la dedicació que exigia la seva labor, no podien treballar per a altres empreses.
Casos relatius a advocats (encara que pot servir per a qualsevol altra professió liberal)
Com ja hem comentat anteriorment en un altre article del Diari, Advocats que treballen per a advocats: mercantil o laboral?, les col·laboracions entre lletrats són molt habituals, i a vegades, però no sempre, encobreixen veritables relacions laborals.
- Els detalls en la forma de treballar són importants. Així per exemple, el TS en sentència de data 19 de novembre de 2007, va entendre que el fet de cobrar una iguala que obligui a portar tots els plets, no atorga naturalesa laboral al nexe contractual, concloent, a la vista de les proves practicades, que existia relació mercantil i no laboral. Es tractava d'un advocat que va contractar amb un grup empresarial per a la defensa jurídica d'aquestes en els litigis en els quals aquell fos part (la majoria era cobrament d'impagats). No existia horari preestablert, encara que acudia als locals normalment els divendres. No tenia secretària, ni despatx propi, facilitats per l'empresa. Tampoc telèfon ni ordinador.
- D'altra banda, la "denominació" del contracte no és un element que determini la naturalesa del vincle. Així ho va considerar el TS en sentència de 3 de maig de 2005 quan va qualificar de laboral la relació contractual d'un advocat que va subscriure un contracte amb un Institut municipal, que les parts van denominar "d'arrendament de serveis d'assistència jurídica". En aquest cas el lletrat acudia un dia a la setmana de l'Institut a una hora fixa, habitual d'oficina, i es comprometia a assistir a reunions del Consell d'Administració. Aquí el tribunal assenyalo que «juga a favor de la relació laboral el fet que la retribució obeeixi a un paràmetre fix». El més important és que per a la Sala la nota de la dependència apareixia fora de tot dubte, perquè el lletrat es trobava en dependència directa del Gerent, estava subjecte a horari, i gaudia de vacances anuals (pagades), a més utilitzava els mitjans de l'ocupadora (ordinador).
Transportites i repartidor.
En aquest sector de l'activitat econòmica és molt freqüent l'existència de treballadors autònoms. Casos com els repartidors de Deliveroo o “Take eat easy” són dels més coneguts.
- El Jutjat social 6 de València, en sentència d'1 de juny de 2018, va considerar la relació d'un missatger amb la plataforma dedicada a la distribució de menjar i beguda dels restaurants adherits per a la qual prestava serveis com de "fals autònom". La seva relació, segons el parer del magistrat, tenia totes les notes característiques del contracte de treball: voluntarietat, dependència i alienitat. El rider aportava la seva bici i el seu mòbil i es dóna d'alta en autònoms, però està geolocalitzat, no pot rebutjar ofertes, és assignat a un determinat horari, ha de partir d'un punt de control o “cebtroide” i el preu el fixa l'empresa, rebent ell la mateixa quantia.
- En idèntic sentit es va pronunciar el Jutjat social 11 de Barcelona en una sentència de 29 de maig de 2018, respecte dels repartidors de “Take eat easy”. Concorrien també els requisits de dependència, alienitat i retribució en un assumpte molt semblant a l'anterior.
- Per part seva, el Tribunal Suprem (STS 18 maig de 2018 Rec. 3513/2016), va qualificar com a laboral i no mercantil la relació que unia als transportistes/socis de cooperativa de treball associat -titular de les autoritzacions de transport- que ha subscrit un contracte d'arrendament de serveis amb una altra empresa dedicada a la mateixa activitat i propietària dels vehicles que al seu torn llogava a la cooperativa per al transportista. L'activitat de la cooperativa era fictícia doncs la que veritablement té als clients i organitza el treball dels conductors és l'empresa propietària dels vehicles. El Suprem va concloure la utilització abusiva d'aquesta forma societària per a emparar un frau de falsos autònoms. No obstant això en un altre cas conegut, el cas "Glovo”, el Jutjat social 39 de Madrid (S. 3 de setembre de 2018 no va advertir l'existència de fals autònom en la relació que unia a l'empresa amb un dels seus repartidors. NO concorrien les notes pròpies del contracte de treball. No tenia jornada ni horari. El poder de direcció l'exercia el propi treballador, fins i tot podia desistir d'un encàrrec, i com no era sancionat per això, tampoc existeix el poder disciplinari de l'ocupador. El GPS de la moto no és per a controlar, sinó per a poder facturar el quilometratge. Les seves retribucions mensuals eren diferents. Podia absentar-se del servei quan volgués. En suma, l'empresari únicament imposava les tarifes, el lloc de prestació del servei i l'App amb la qual treballen, però és l'empleat el que assumeix el risc i ventura de l'operació.
Empresaris autònoms que contracten "falsos autònoms" - Indemnització per accident laboral
- Sabem que donar d'alta en la Seguretat Social i pagar les quotes en el Règim General no és precisament barat. Es donen casos d'autònoms del sector de la construcció i les reformes que contracten als integrants de la seva "quadrilla" a través de falsos contractes mercantils, la qual cosa els estalviava costos. El TSJ del País Basc, en sentència de 10 d'abril de 2018, va condemnar a un empresari autònom, dedicat a la realització de treballs de pintura, a abonar una indemnització per accident de treball a un membre del seu equip, contractat com a fals autònom, perquè es va acreditar judicialment la relació laboral. Per cert, es va declarar la responsabilitat exclusiva de l'empresari i l'absolució de la companyia d'assegurances, en tractar-se d'una pòlissa de responsabilitat civil general que no comporta l'assegurament específic de la responsabilitat civil patronal.
Agents Comercials.
- El TSJ de Canàries, en sentència de 15 de setembre de 2017 va considerar laboral i no mercantil la relació que unia als agents comercials amb l'empresa per a la qual prestaven serveis, i per a això analitza les diferències entre el contracte mercantil d'agència i la relació laboral per compte d'altre. Els comercials es dedicaven a la promoció de llibres de text editats per l'empresa en centres escolars. El Tribunal va tenir en compte que els treballadors NO assumien el risc i ventura de les operacions, que treballaven en el local de l'empresa i estaven subjectes a un horari. La sentència analitza les diferències entre el contracte mercantil d'agència i la relació laboral per compte d'altri.
Diferències TRADE i fals autònom
Els treballadors autònoms econòmicament dependents -TRADE- són aquells que realitzen una activitat econòmica o professional com qualsevol altre autònom, però amb la característica que depenen econòmicament d'un únic client, en percebre almenys el 75 per cent dels seus ingressos d'aquest client. A més, han de complir una sèrie de requisits que s'estableixen en la Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'Estatut del treball autònom.
També en aquests casos concrets, malgrat que formalment existeix un contracte de TRADE, els tribunals poden apreciar l'existència d'una veritable relació laboral, com en aquest cas, examinat pel TSJ Castella-la Manxa, que en sentència de 3 de maig de 2011 , va considerar laboral la relació existent entre treballador i empresa. Es tractava d'un subcontractat -peó- per a la retirada de línia elèctrica, que sofreix un gravíssim accident per descàrrega elèctrica. Malgrat la insistència de l'empresa en què es tractava d'un TRADE, la Sala considera clar que la relació existent entre les parts era de naturalesa laboral, baix dependència i control de l'empresa, executant el seu treball de forma indiferenciada amb els treballadors per compte d'altri de la mateixa empresa.
El mateix ocorre en la sentència dictada pel TSJ del País Basc (S. 12 maig 2015, Rec 755/2015). El cessament (simplement l'empresa va deixar de donar-li treball) es va considerar acomiadament improcedent doncs la relació que realment vinculava a les parts era de naturalesa laboral. El fals autònom prestava serveis per a una sola empresa, fent tasques de manteniment i reparació de màquines embaladores. Es va excloure l'existència de TRADE i d'Autònom perquè el treballador no comptava amb infraestructura pròpia ni amb un sistema organitzatiu del seu treball, actuant segons demanda i reclam de l'empresa en una configuració del sistema operatiu estructurat per ella.
Les actes de la Inspecció de Treball tenen presumpció de certesa
La pròpia Inspecció de treball té concretades diferents guies d'actuació per a permetre la detecció del fals treball autònom, per exemple establint un encreuament de dades amb la AEAT i la TGSS. Així per exemple, aquesta sentència del TSJ Canàries d'11 de novembre de 2004, va resoldre la demanda interposada d'ofici a instàncies de la Direcció Provincial de Treball. La Inspecció havia detectat que un empleat per compte d'altri a través de treball temporal el contracte del qual va concloure un estiu, va ser contractat de forma mercantil, com a autònom mesos després, fent les mateixes tasques.
Aquests són precisament els casos en els quals el nou apartat 16 de l'article 22 de la Llei d'Infraccions i Sancions en l'ordre social, introduït pel RDL 28/2018, està pensant. A partir d'ara es considera una infracció molt greu, amb important sancions.
Font: REAF ASSESSORS FISCALS Per a qualsevol dubte o aclariment poden contaxctar amb el departament Fiscal al e-mail : fiscal@csassessors.com Molt atentament DESCARREGA EL PDF: REAF ASSESSORS FISCALS
